L'avortament creix desbocat un 10% i passa de 112.000 casos en un any

Les interrupcions de l'embaràs van augmentar el 17% entre les adolescents i les menors de 24 anys

ANTONIO M. YAGÜE / JUAN R. SIERRA
MADRID
Una de cada 100 dones de 15 a 44 anys (el període considerat fèrtil) va avortar a Espanya el 2007. La xifra, que no ha parat de créixer des de la despenalització de l'avortament el 1985, s'ha duplicat en l'última dècada. L'any passat va augmentar en gairebé el 10%, segons dades recopilades pel Ministeri de Sanitat. Hi va haver 112.138 casos. ¿Es fa servir l'avortament com un mètode anticonceptiu més? ¿Per què els joves de la societat de la informació no utilitzen anticonceptius? En ple debat parlamentari sobre una nova llei de l'avortament, el fracàs de la informació i la formació és assumit per tots els implicats, inclòs el departament que dirigeix Bernat Soria, que presentarà aviat una estratègia amb el focus centrat en els adolescents i els immigrants. La principal mesura és generalitzar i fer més accessible l'ús del preservatiu, a 50 cèntims la unitat, segons el compromís establert amb els fabricants.

Ramon Sampedro, el dret a morir

Entorn Proper

(La Gaceta, 15 de març de 2007)

La Immaculada Echevarría, una dona de 51 anys que patia distròfia muscular progressiva, va veure complert el seu desig de que li retiressin el respirador que la mantenia en vida i va morir a les nou del vespre a l'Hospital de Sant Joan de Déu, del Servei Andalús de Salut (SAS), on havia estat traslladada.

Abans de desconnectar-la de la unitat de ventilació mecànica que la mantenia “artificialment en vida”, l'equip d'assistència que l'atenia va adoptar les mesures necessàries perquè no patís “cap dolor”, segons la Delegació Provincial de Salut.

La Immaculada Echevarría havia estat traslladada a la matinada a l'Hospital de San Rafael de Granada -gestionada per una orde religiosa, on ha estat els deu últims anys- al Sant Joan de Déu.

Chantal Sébire vol que li acceptin l'Eutanàsia

Chantal Sébire, la dona que patia un tumor incurable i a qui la Justícia de França li acabava de denegar ajuda per morir, va ser trobada sense vida a casa seva a Plombières-les Dijon. La dona havia rebutjat anar a Bèlgica, on l'eutanàsia és legal.

Sébire, una ex professora de 51 anys i mare de tres fill, patia des de feia vuit anys un tumor degeneratiu extremadament rar, un estesiomaneuroblastoma o neuroblastoma olfatiu, que solament s'han registrat uns 200 casos en tot el món en els últims vint anys. La malaltia, que la desfigurava i li causava dolors, li havia destruït els sentits del olfacte i del gust, i li havia produït ceguera.

La dona demanava al seu doctor que li subministrés una dosi mortal de pentotal, però, després de presentar el cas a la Justícia i fins i tot d'escriure al president Nicolas Sarkozy, el Tribunal de Gran Instància de Dijon li havia denegat el dret a l'eutanàsia, ja que violava el codi de deonologia mèdica, que prohibeix als metges provocar la mort, i el codi penal, que castiga la provocació al suïcidi.

La Chantal va declarar que no volia trasdallar-se a Bèlgica, Suïssa o Holanda, on l'eutanàsia sí està permesa. “Vull morir al meu propi llit”, va expressar.

Piero Welby prefereix l'Eutanàsia

Informació sobre l'eutanàsia

1. Què és l'eutanàsia?

L'eutanàsia és la mort d'una persona causada per una altra, en principi un professional de la medicina, a petició lliure i expressa de la persona que va a morir. Atenent al seu sentit etimològic, eutanàsia vol dir «bona mort», del grec eu (bo) i thánatos (mort). Una persona posa fi, deliberadament, a la vida d'una altra considerant que això li és un bé: la mort li és preferible a una vida excessiva en sofriment.

2. Quins tipus d'eutanàsia hi ha?

Es distingeix entre:
- Eutanàsia activa o positiva, la que acabem d'indicar i més excepcional.
- Eutanàsia passiva o negativa, la interrupció d'un tractament que manté en vida a un pacient.

Es distingeix, també, entre:
- Eutanàsia voluntària, quan la persona afectada la sol·licita d'una manera lliure i expressa.
- Eutanàsia involuntària, quan es practica a una persona que és incapaç d'atorgar o no el seu consentiment, per trobar-se en estat de coma irreversible o en el cas d'un nounat amb senyals inequívoques d'irreparables anomalies físiques.

3. L'opinió de la societat.

El debat sobre l'eutanàsia està marcat pels greus esdeveniments del segle XX protagonitzats pels nazis: l'aplicació de l'anomenat «programa d'eutanàsia», un programa que portà a l'eliminació en massa d'individus no desitjats per l'Estat. L'eutanàsia quedà associada a crim d'Estat; l'eutanàsia activa voluntària, a suïcidi, i els col·laboradors, presumptes homicides.
Per altra banda, en la història del pensament, occidental o no, trobem diferents filòsofs que argumenten a favor de deixar que la vida s'apagui quan s'ha perdut la seva qualitat o el sofriment es insuportable. Avui el debat sobre l'eutanàsia torna a estar obert. Els avenços de la medicina, certament, permeten allargar la vida humana, però no sempre fan possible mantenir una mínima qualitat de vida.
Sovint s'afirma que la diferència entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva equival a la diferència entre matar i deixar morir, és a dir, entre iniciar unes accions que conduiran a la mort d'un pacient i permetre morir no interferint en el curs d'uns esdeveniments que ocasionaran la mort. Exemple del primer seria l'administració d'una injecció letal; del segon, no connectar el pacient a una màquina de respiració. Aquesta diferència, molt sostinguda per Associacions de Metges d'arreu del món, ha esdevingut una important línia de demarcació legislativa: els codis penals de molts països no penalitzen l'eutanàsia passiva però sí l'activa, considerant tota col·laboració com una inducció al suïcidi o com una forma d'homicidi (en el Codi Penal espanyol, article 143).

4. Punt de vista ètic

Ara bé, des d'un punt de vista ètic, la diferència entre eutanàsia activa i eutanàsia passiva, entre matar i deixar morir, no sempre es veu una diferència tan clara i significativa. Certament, dóna cobertura legal al metge quan deixa d'administrar certs fàrmacs o desconnecta certs aparells, però sembla que implica alguna incoherència. Si, com se sol argumentar per prohibir l'eutanàsia activa, la vida és un valor absolut que s'ha de mantenir sigui com sigui, aleshores no s'hauria de permetre cap mena d'eutanàsia. Si, per altra banda, el que més importa és reduir el sofriment de la persona, aleshores tant una com altra eutanàsia hauria de ser permesa.
L'eutanàsia activa pràcticament està prohibida a tot el món. Però es donen casos concrets de persones amb malalties irreversibles, amb sofriments poc suavitzables amb fàrmacs, amb total capacitat de decidir, en els quals és difícil, des d'un punt de vista ètic, oposar-se a la petició d'eutanàsia. La transformació d'una persona en un vegetal, a fi d'evitar el dolor, pot ser una profanació de la seva identitat i de la seva dignitat.
En aquest context, documents com el Testament Vital o les Voluntats Anticipades són un valuós pas per assegurar el respecte a l'autonomia i a la dignitat de la persona. El Testament Vital és un document en el qual el signant especifica les pautes a seguir i decisions a prendre en cas de trobar-se en una malaltia ben irreversible i d'excessiu sofriment.